.png)
MONTSERRAT ROIG
LA MIRADA DE DONA ÉS MIRADA D'ESCRIPTORA QUE S'ESCRIU I ESCRIU EL MÓN
UNA ESCRIPTORA DEL SEGLE
Montserrat Roig (Barcelona, 1946-1991), escriptora, periodista i feminista n’és un exemple clar de com és un escriptor a la segona meitat del segle vint en el món occidental o, dit d’una altra manera, passades tantes revolucions.
​
Arribada al món de la narrativa ben jove, a través del premi Víctor Català, que guanya al 1970, amb Molta Roba i poc sabó…
​
Roig serà fidel al catalanisme familiar, i molt aviat prendrà el bàndol dels vençuts, una afirmació que es pot concretar en la lluita antifranquista i la militància d’esquerres, sense oblidar el feminisme.
UNA VEU NARRADORA
De Molta roba i poc sabó… a El cant de la joventut pel que fa a la narració, o de Ramona adéu a la La veu melodiosa, pel que fa a novel·la, l’obra de Montserrat Roig.
​
Temàticament, de la preocupació per la Guerra Civil espanyola (1936-39) del primer volum de narracions, un esdeveniment vis de de la reraguarda femenina, o com a fragments d’interior, arribarem a la societat europea de la Guerra Freda de l’Hora violeta, amb una nota a peu de pàgina, que no existeix en d’altres països: és una societat que viu en una dictadura que, si bé no té la virulència dels anys immediatament posteriors a la guerra i la llarga presa de poder, mata i empresona fins al darrer moment.
És paradigmàtic, que Montserrat Roig s’assabenta que és guanyadora del Premi Víctor Català, al 1970, quan juntament amb un munt d’intel·lectuals i artistes es troba tancada al Monestir de Montserrat per protestar contra el tristament famós procés Burgos, un procés fictici (com la majoria dels processos polítics del franquisme) destinat a condemnar a mort uns etarres. En els seus mots Roig diu: “Vaig entrar a Montserrat com a llicenciada i en vaig sortir com a escriptora”.
MIRAR, ESCOLTAR, VIATJAR, VIURE, ESCRIURE
L’extensa literatura “paral·lela” que va conrear Montserrat Roig, parcialment recollida en forma de llibre, pot ser també un exemple a aportar allò que dèiem al començament: una escriptora del nostre segle.
Roig va fer donar a la novel·la, a la narració, el pas de gegant que va de la novel·la dinovena a la modernista. En el cas de Montserrat Roig a Digues que m’estimes..., però, el personatge és la pròpia autora, en una mena de memòries literàries escrites ja en el curs de la malaltia que posaria el capítol final a la seva vida.
​
Els catalans en els camps nazis, és una obra elaborada durant tres anys, és un dels esforços més notables del nostre temps per donar veu no sols a víctimes del feixisme que va conquerir no exclusivament a Alemanya sinó tot Europa, sinó que també dona veu a protagonistes sense veu.
Mentre que a Els catalans en els caps nazis l’autora ha donat veu a aquells que no en tenen, a L’agulla daurada la veu, en una magnifica via Pla de registre progressiu, és atorgada a la ciutat de Peterburg. La militant antifranquista d’esquerres es deixa seduir per la bellesa de la ciutat, el dramatisme de la història però no es deixa enganyar pel que veu: el fracàs de la URSS.
​
Capítol a part és l’assaig feminista dins de la seva obra, un tret que ja en la seva narrativa i que, si pensem en tot el seu corpus assagístic, rebla, creiem, la nostra opinió que en Montserrat Roig tenim una autèntica escriptora catalana, europea, mundial, i del nostre temps.
