ISABEL de VILLENA

Conoce mi portafolios

BIOGRAFIA

Elionor Manuel de Villena, també coneguda com Isabel de Villena, neix l’any 1430, i mor l'any 1490.

Va ser filla d'un dels més grans poetes, escriptors i traductors de l’època, Enric de Villena. Per contra és desconeix el nom de la seva mare.

Desgraciadament Elionor és va quedar òrfena des de molt petita i on va cultivar el seu coneixement i la seva educació va ser al palau reial de València sota la responsabilitat de la seva cosina la reina Maria de Castella, dona d’Alfons el Magnànim.

De molt jove va ingressar al monestir de la Trinitat de les Clarisses de la ciutat de València, on l’any 1445 pren els hàbits i adopta el nom de Sor Isabel de Villena. El 1463 és nomenada abadessa del convent, càrrec que exerceix fins a la seva mort, l’any 1490.

Al llarg de la seva trajectòria religiosa sor Isabel, amb una profunda estima cap a les lletres va mantenir una forta vinculació amb el món literari.

Isabel de Villena és de les primeres escriptores femenines coneguda en el món de la literatura catalana. De la seva pròpia producció literària, és a dir d'entre les seves obres escrites en català, se’n conserven dues: «Vita Christi», publicada l’any 1497 per iniciativa de la seva successora com a abadessa del monestir, Sor Aldonça de Montsoriu, a petició d'Isabel la Catòlica i «Speculum Animae», i segons el diccionari biogràfic de dones datada al voltant de 1760 i localitzada recentment a la Biblioteca Nacional de París.

La SEVA OBRA

"E lo mateix Salamó, inspirat per mi, tement que.ls hòmens no us fossen desconeixents e no s'apartassen de la devoció vostra, diu-los: Qui fugit matrem ignominiosus erit et infelix; ço és: qui s'aparta e fuig a la mare sua, aquest tal serà, entre les gents, ple de molta misèria e confusió."

"[...] E los qui de dones malparlaran cauran en la mia ira, car pensar poden que la mia mare és dona qui ha mereixcut a totes les filles vostres gran corona, e.ls és una salvaguarda tan fort, que negú no les pot enujar que mi a no ofena molt."

Vita Christi, CXCVII

Un dels trets característics d'Isabel, és la seva gran ment oberta envers la reivindicació de la dona, és a dir, les seves obres van molt més enllà del relat bíblic. En molts dels seus capítols de la seva obra estan dedicats, no tant a la narració dels fets de Jesús, sinó focalitzen més en la descripció de les repercussions que aquests fets tenen en Maria. Per tant, sempre que pot de manera directament o indirectament en fa de les dones protagonistes de les seves obres. Sempre que pot fa una reivindicació del paper de la Verge Maria en la història vital de Crist.