.png)
ESTEFANIA DE REQUESENS
BIOGRAFIA
Ella apart de ser una de les aristòcrates catalanes-valencianes més importats on va viure uns anys a la cort castellana de l'emperador Carles V, era filla de Lluís de Requesens i Joan de Soler i d’Hipòlita Rois de Liori.
Com molt bé i molt resumidament descriu Narrativa i pedagogia, narracions i currículum, d’Estefania de Requesens durant el 1519, quan Estefania era una adolescent rossa i d’ulls blaus, va conèixer el seu futur marit gràcies al gran poder i a la rellevància de la seva família.
Aquell mateix any, l’emperador Carles V havia vingut de visita a Catalunya i, com que no podia instal·lar-se a la capital catalana, es va hostatjar al palau de la família Requesens. A Carles V l’acompanyava el seu home de confiança, un aristòcrata que es deia Juan de Zúñiga amb el qual els Requesens no van dubtar a concertar el matrimoni d’Estefania.
Gràcies al seu matrimoni, Estefania va viure el poder de molt a prop. Però aquesta situació de privilegi no va evitar-li patiments, com el sentiment de solitud, l’enyorament produït per la llunyania de les persones estimades o el dolor insuportable provocat per la mort dels fills. Estefania va començar a escriure cartes a la seva mare, que des de Barcelona i València portava els negocis de la família. Aquestes cartes li servien de consol, a més a més el gènere epistolari era freqüent, dir d’una altre manera “s’havia posat de moda” durant l’època del Renaixement.
Aquesta correspondència, escrita en català, és un testimoni de la llengua del segle XVI, quan la noblesa catalana ja s'havia castellanitzat força.
La SEVA OBRA
Com bé ja he esmentat amb anterioritat, del llegat d'Estefania de Roís de Liori al igual que el de la seva mare Hipòlita de Roís només en conservem les seves cartes. N’és un bon exemple d’això una de les cartes que recull Duoda, Centre de Recerca de Dones. Universitat de Barcelona en L’ordre simbòlic de la mare a les Cartes d’Estefania de Requesens; Margarida González Betlinski
VERSIÓ ORIGINAL
Molt egrègia senyora,
​
A XII d’aquest rebí una lletra de vostra senyoria que crec era del XXX del passat, encara que la data era XXII. I l’endemà passarem per ací don Guillem i dona Constança, ab los quals escriguí a vostra senyoria breu, així per hospedar a ells com per ser aquell mateix dia arribat don Juan, mon senyor, de Barcelona, a on ha estat XI dies, que també’ls pose en compte de les altres absències. Lo que en aquella falti esmenaré en aquesta responent llarg a la de vostra senyoria.
​
En quant al meu prenyat, ell se va adobant, que ja menge molt millor que solia i no tinc sollevament de ventrell, ni altre ningun accident, llaors a Déu. I així és com vostra senyoria diu, que los que ella s’ha volgut pendre són estats més ben criats, que fas compte que’m venjaré ab assots i que vostra senyoria’ls consentirarà com fa los de Lluïsico. [...]
A la monja no l’he vista perquè no estiguí en Barcelona sinó les tres festes de Nadal i ab los hostes no era de mi mateixa. Des d’ací li he escrit exhortant-la totstemps; no se lo que aprofitarà. Té sessions cada dia. Ha VIII o X dies he-li enviat les peres i magranes que demanava.[...]
Ací’ns donam pressa en acabar de plantar la vinya i tenim molt bona saó. Ha plogut estos dies passats molt i lo riu és vengut molt gran, però llaors a Déu, no ha fet sinó molt bé en la reclosa. Lo molí d’ací té molt poc que moldre com hi ha tanta abundància d’aigua. Lo de Martorell no ha mòlt escassament res des que som ací perquè ha fet lo rec de dos sosiades i la de les darreres aigües molt gran, i lo riu ha trencast un tros de rec, que costarà molt a remediar; ja s’hi entén ab diligència. [...]
​
De Molín de Rei, a XV de giner.
De vostra senyoria major servidora i més obedient filla que les mans li besa.
VERSIÓ TRADUÏDA
Molt egrègia senyora,
A XII d’aquest vaig rebre una lletra de vostra senyoria que crec era del XXX del passat, encara que la data era XXII. I l’endemà passaren per aquí don Guillem i dona Constança, amb els quals vaig escriure a vostra senyoria breument, així per hostatjar-los com per haver arribat aquell mateix dia don Juan, mon senyor, de Barcelona, a on ha estat XI dies, que també els poso en compte de les altres absències. El que en aquella falti esmenaré en aquesta responent llargament a la de vostra senyoria.
En quant al meu prenyat, es va adobant, ja menjo molt millor que solia i no tinc l’estómac remogut, ni cap altre problema, llaors a Déu. I així és com vostra senyoria diu, que els que ella s’ha volgut prendre han estat més ben criats, que faig compte que em venjaré amb assots i que vostra senyoria els consentirà com fa amb els de Lluïsico. [...]
A la monja no l’he vist perquè no vaig estar a Barcelona sinó les tres festes de Nadal i amb los hostes no era de mi mateixa. Des d’aquí he escrit exhortant-la contínuament; no sé el que aprofitarà. Té sessions cada dia. Fa VIII o X dies li he enviat les peres i magranes que demanava.[...]
Aquí ens donem pressa en acabar de plantar la vinya i tenim molt bona saó. Ha plogut aquests dies passats molt i el riu és vingut molt gran, però llaors a Déu, no ha fet sinó molt bé en la reclosa. El molí d’aquí té molt poc que moldre com hi ha tanta abundància d’aigua. El de Martorell no ha mòlt escassament res des que som aquí perquè ha fet lo rec de dues ensulsiades i la de les darreres aigües molt gran, i el riu ha trencat un tros de rec, que costarà molt de remeiar; ja s’hi entén amb diligència. [...]
De Molins de Rei, a XV de gener.
De vostra senyoria major servidora i més obedient filla que les mans li besa.
