BEATRIU DE DIA

Les TROBAIRITZ

Actualment, quan parlem de trobadors ho associem als cantautors que componien la lletra i la música de les cançons que se solien interpretar amb instruments durant els segles XII i XIII, amb llengua Occitana. Tot i que el tema central d'aquestes obres era l'amor, també escrivien sobre altres temes.
La poesia trobadoresca va ser creada per nobles de totes categories, des del Rei Alfons I de Catalunya-Aragó (1154-1196) fins Pere el Gran (1240-1285).

Però què n’hem fet de les dones d'aquella època? Què n’hem fet d’aquelles dones què en un temps on dominaven el homes van aconseguir participar en aquesta cultura literària?

Doncs bé en aquella època, va aparèixer un col·lectiu minoritari però molt significatiu, les Trobairitz.

Les Trobairitz van ser la contrapartida femenina als trobadors dels segles XII i XIII. Elles eren compositores i poetesses que desenvolupaven el seu art.

Entre les Trobairitz més importants trobem una singular i enigmàtica dona coneguda també com La Comtessa de Dia. Una de les dones més importants dels segles XII i XIII. Una joia de la poesia occitana. De la seva vida, no és que en coneguem gaire cosa però s'han pogut conservar alguns fragments del seu llegat, com per exemple fragments de la seva obra, quatre cansos.

La SEVA OBRA

Versió Original

Estat ai greu cossirier
Estat ai en greu cossirier
Per un cavallier qu’ai agut,
E vuoil sia totz tenps saubut
Cum ieu l’ai amat a sobrier;
Ara vei qui’eu sui trahida
Car ieu non li donei m’amor,
Don ai estat en gran error
En lieig e quand sui vestida.

Ben volria mon cavallier
Tener un ser en mos bratz nut,
Qu’el s’en tengra per erubut
Sol qu’a lui fezes cosseillier;
Car plus m’en sui abellida
Non fetz Floris de Blancheflor:
Ieu l’autrei mon cor e m’amor
Mon sen, mon huoills e ma vida.

Bels amics avinens e bos,
Cora.us tenrai en mon poder?
E que jagues ab vos un ser
E qu’ie.us des un bais amoros;
Sapchatz, gran talan n’auria
Qu’ie.us tengues en luoc del marit,
Ab so que m’aguessetz plevit
De far tot so qu’ieu volria.

Versió Traduïda

He estado muy angustiada
He estado muy angustiada
Por un caballero que he tenido
Y quiero que por siempre sea sabido
Cómo le he amado sin medida;
Ahora comprendo que yo me he engañado,
Porque no le he dado mi amor,
Por eso he vivido en el error
Tanto en el lecho como vestida.

Cómo querría una tarde tener
A mi caballero, desnudo, entre los brazos,
Y que él se considerase feliz
Con que sólo le hiciese de almohada;
Lo que me deja más encantada
Que Floris de Blancaflor:
Yo le dono mi corazón y mi amor,
Mi razón, mis ojos y mi vida.

Bello amigo, amable y bueno,
¿Cuándo os tendré en mi poder?
¡Podría yacer a vuestro lado un atardecer
y podría daros un beso apasionado!
Sabed que tendría gran deseo
De teneros en lugar del marido,
Con la condición de que me concedierais
Hacer todo lo que yo quisiera.

Beatriu de Dia en les seves cansos descriuen a la Comtessa com una dona forta que trenca amb el tòpic de la dona, que mai pren la iniciativa amorosa i no manifesta els seus desitjos. En les seves composicions expressa l'amor adúlter, prohibit, però captivador, passional i tràgic.